La cançó del soldadet

Avui escoltava aquesta cançó de Manel

I m'he enrecordat d'aquest altre vídeo que vaig posar una vegada a classe d'història contemporània de 1r de batxillerat.

Quan vaig veure aquesta peli pensava que veuria una xorrada americana del Tom Hanks, però el principi em va deixar bocabadada. Trobo que m'ajuda moltíssim a traslladar amb llenguatge audivisual als meus alumnes que la guerra no és una cosa de llibres, que les guerres són catàstrofes en les que mor gent com nosaltres. El que és increïble i a allò que encara no m'acostumo ni em resigno és que aquestes escenes de pel·lícules despertin en ells més empatia que un telenotícies.

Alguna cosa estem fent malament.

Documentar la pròpia història

Avui m'he despertat amb aquesta notícia: Un museu a l'escola a El Periódico. A l'INS Menéndez Pelayo , a Barcelona, han creat un museu per documentar la seva pròpia història, des de l'any 1932.
La inauguració serà aquesta tarda a les 19h i serà una expo permanent, de manera que ja podeu anar planejant una visita.

En dies com aquests

Ahir veient el Polònia (sí, a vegades encara el cos m'aguanta a aquelles hores) vaig riure amb aquell policía nacional de València  que felicita els seus subordinats per haver colpejat "els xiquets que es queixaven perquè no tenien calefacció a l'institut". Vaig riure perquè el retrat era així de ridícul:  uns senyor fets i drets (i armats) que donen una bona pallissa a uns xiquets que es queixen perquè tenen fred.

Aquest és el tipus de notícia molt difícil d'esquivar quan una està fent classe, sempre hi ha algú que vol comentar en veu alta el que ha vist a les notícies del dia anterior i no ha acabat d'entendre. Què s'ha de fer llavors? Recordem que estem a classe de ciències socials, aquella matèria que ens ha d'ajudar a entendre el món on vivim des d'una perspectiva històrica, i des del lloc al món on estem arrelats. 

Jo no passo, jo crec que aquestes coses es poden analitzar amb els nostres alumnes però, clar, no vull montar un debat tipo Sálvame, ni a favor i en contra i prou, i tampoc no vull fer un discurs sobre què en penso jo. 

Crec que podria ser positiu aplicar la recerca social quan ens trobem en aquestes situacions a l'aula. Buscar les fonts de coneixement (les notícies de premsa, les declaracions dels diferents protagonistes) i analitzar el context (difícil entendre això sense la crisi econòmica i la seva incidència en la Comunitat Valenciana en particular). Fet això serà més senzill arribar a conclusions sobre el que està passant a València amb els estudiants, però el problema que em falta per solucionar, més que la programació, és el temps.
Sí amics meus, ens tenen agafats pel temps.